El virus surt de Wuhan i es mou ràpidament, al mateix ritme amb el qual es mouen una gran quantitat de persones pel món actualment, o sigui massa ràpid.

Una vegada vaig llegir que Kant, un dels primers que va ser conscient de la necessitat de pensar globalment, no s’havia mogut en tota la seva vida més de seixanta kilòmetres a la rodona, més o menys com els meus avis; són coses que fan que pensar.

El virus no triga gaire temps en arribar a Europa, segurament ve acompanyant europeus que treballen a Wuhan (la globalització econòmica), ja que no sembla que sigui un destí turístic.

No sé per quines raons, però, pel que sembla, al virus li agraden especialment Itàlia i Espanya, al menys inicialment.

A Espanya, alguns han volgut aprofitar-ho per a desacreditar el govern. Li retreuen haver actuat malament i tard. Pel que diuen, en altres llocs no succeeix el mateix. Pel que diuen, en altres llocs l’oposició al govern corresponent és més comprensiva i d’entrada està donant suport al govern.

Pel que fa a l’arribada del virus, vaig llegir, crec que en un diari, que els primers casos identificats a Espanya van ser un anglès a València i un alemany a les illes Canàries (una altra mostra més de la globalització econòmica).

Ara bé, ves a saber si això és veritat!

No dic res de nou si dic que avui en dia has de tenir molt en compte el lloc on trobes una notícia: les notícies falses, les veritats a mitges, l’ús i abús polític de les xarxes… Des de fa temps, sabem que la informació és poder; de fet, ara, més aviat, el poder està en la desinformació, en les notícies falses…

El virus ens ha agafat d’improvís a tothom, o gairebé a tothom, encara que, com és habitual, hi ha alguns que diuen que ja ho havien advertit; i el seu impacte en les nostres vides està sent molt fort. Tothom confinat a casa seva, només podem sortir per anar a la botiga, tirar les escombraries o passejar el gos, si el tenim. I si és el cas, per anar a la feina.

L’impacte sobre l’activitat econòmica està sent també brutal. Moltíssimes activitats econòmiques porten més d’un mes tancades. Durant les dues setmanes al voltant de la Setmana Santa, només s’han pogut desenvolupar els serveis essencials, amb els treballadors no essencials gaudint d’un permís retribuït recuperable; i el que encara ens falta per tornar a la “normalitat”!

De moment, l’estat d’alarma s’ha prorrogat fins el 9 de maig, però encara no sabem si serà l’última pròrroga o en vindran més.

Això sí, el que ja anuncien és que en qualsevol cas el retorn a la “normalitat” serà progressiu.

Pel que sembla, primer sortiran una estoneta els nens, fins als 14 anys; segurament després podrem sortir també els grans, a fer una mica d’esport i així a poc a poc.

És curiós com ha canviat la nostra vida en molt poc temps!

És curiós com ens ha colpejat una cosa que va succeir fa molt poc temps i a un lloc molt llunyà anomenat Wuhan!

És curiós que petit s’ha fet el món d’avui!

A veure si ens n’adonem i som capaços d’aprendre alguna cosa i la fem servir per construir el món de demà!

Personalment, en aquests moments sempre recordo el que deia Gramsci: el pessimisme de la raó, l’optimisme de la voluntat.

Siguem optimistes!

Iñaki Atxukarro