Ahir a classe vam comparar diferents sistemes educatius.

L’Eneida va triar Irlanda. La diferència més substancial entre el sistema irlandès i el de l’estat Espanyol és que a Irlanda hi ha una mena de transició entre el cicle Junior i el cicle Senior. Es tracta d’un any menys escolar que els altres, en el qual es desenvolupa la llengua anglesa i el desenvolupament personal

L’Iñaki ens va parlar de la Bosc escola, no és un sistema educatiu sinó un projecte que ha dut a Espanya la filla de Félix Rodríguez de la Fuente per a la franja de nens dels tres als sis anys. La metodologia es caracteritza per: joc lliure, classes a la natura i foment del diàleg. El model es va gestar a Dinamarca el 1950, tot i que es va popularitzar a Alemanya.

En Gotzon es va centrar en el sistema educatiu de França. És una mica diferent d’Espanya, tot i que, com a Espanya, comencen obligatoriament als sis anys. El que els pot diferenciar més d’Espanya són els seus valors republicans d’igualtat que garanteixen el rigor de l’escola pública i, sobretot, que qualsevol iniciativa privada és molt difícil de dur a terme.

En Patxi ens va parlar de Corea del Nord. A Corea del Nord va haver-hi una reforma educativa el 2012 i ara els anys obligatoris són 12. Comencen als 4 anys obligatòriament i acaben als setze. Tot l’ensenyament és públic, però es tracta d’un sistema educatiu molt dur. Quan hi ha exàmens, es paral·litza el país i ni tan sols es poden fer obres a prop de les escoles perquè els sorolls no destorbin els alumnes.

En Mikel va voler parlar de Finlàndia, el sistema educatiu més en voga actualment. És on comencen l’escola obligatòria més tard, als set anys. Fins als set, els nens tenen espais lúdics d’aprenentatge on el component d’aprendre mitjançant el joc és essencial. Però, de fet, tot és lúdic fins als setze anys. Treballen molt la creativitat, el joc, tot el que aquí serien les famoses “maries”, i no aprenen a llegir i a escriure fins als set anys.

En Patxiku es va centrar en el sistema educatiu  alemany. A Alemanya el més destacable és que tothom té una Ausbildung, és a dir, formació especialitzada. Hi ha Ausbildung per a tot, fins i tot per desenrunar una obra. 😉

La meva petita aportació va estar aquest vídeo de La Caseta, una iniciativa centrada en la pedagogia lliure, que va néixer ara fa quinze anys al barri de Gràcia. Aquí us el penjo:

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=UKD8ZQA0tY8

Per deures, mireu-vos els paradigmes dels verbs aprendre i entendre del present d’indicatiu de la pàgina 90 del llibre de l’alumne i també els quadres dels quantitatius (molt, força-bastant, gaire, gens, una mica, etc). Després, féu els exercicis 9 i 10 de la pàgina 97-98 del llibre d’exercicis.

Per cert, com quedem per a la calçotada? En Patxiku no pot venir el dia 14 però sí que podria el 28. Anem pensant-ho i ho parlem la setmana que ve!

Una abraçada i bon final de setmana!