L’escriptora Marta Rojals (la Palma d’Ebre, 1975) va publicar la seva novel·la El cel no és per a tothom (Barcelona: Llibres Anagrama) al setembre de 2018. És la seva tercera novel·la, després de Primavera, estiu, etcètera (2011, Barcelona: La Magrana) i L’altra (2014, Barcelona: La Magrana), dues obres que van gaudir d’una gran acceptació tant de públic com de crítica.

Per a qui no hagi llegit encara aquesta tercera novel·la, aclariré, primer de tot, que en els comentaris que segueixen no es revela cap aspecte clau sobre el desenvolupament i el desenllaç de la narració.

La història

A diferència de les seves dues novel·les anteriors, en aquesta El cel no és per a tothom de la Marta Rojals la trama o el dinamisme dels fets narrats no són la part capital del llibre. És més, gosaria dir que l’argument és una cosa secundària, serveix només de marc general per fer un retrat implacable d’uns personatges als quals uneix, a més d’un lligam filial, una relació de difícil equilibri, de vegades tempestuosa i en general tortuosa.

Em sembla que, en comparació amb les anteriors, aquesta és una novel·la extensa, i no només per les gairebé sis-centes pàgines del llibre, sinó per la fondària de la narració. Qui hagi llegit fins ara la Marta Rojals, hi haurà de canviar d’actitud davant d’aquest llibre: s’ha de llegir amb paciència, disposat a gaudir de l’aplegament de les peces necessàries per anar descobrint l’entrellat d’unes relacions complexes i absorbents. És a dir, que cedint en coses grosses (intensitat) en guanya de més petites (profunditat). Crec que es pot aplicar en aquest llibre allò que deia el director de cinema txec Ivan Passer: les històries massa fortes no et deixen temps per tenir cura de tots els moments banals de la vida, moments importants en què no passa res.

A la novel·la de la Marta Rojals passen coses, i tant que hi passen, però es podria dir que això no és el moll del llibre.

Els personatges

Primer de tot, hi ha les bessones, unides per un vincle ofegador i per l’obsessió de ser diferents l’una de l’altra. L’Eva, aparentment més convencional, però amb un tarannà que l’empeny cap a camins més obscurs, és incapaç de retenir una relació durable amb el seu marit Miquel, menys encara de fer front a la rebel·lia de l’Ona, la seva filla adolescent. Només el seu fill Lluc acaba per encaixar dins d’una relació diguem-ne habitual entre mare i fill.

La Sara, que ha sigut sempre més transgressora –tot i que sigui en secret–, condueix tota la seva energia a complir amb un somni: esdevenir pilot d’aviació comercial. En realitat, no es tracta d’una idea extravagant, sinó de fer realitat una il·lusió quimèrica del seu pare.

El Pep, el germà petit, més interessat –malgrat el desig ideal del seu pare– en l’ofici de pastisser i de cuiner que en els avions, tanca amb les bessones un triangle inestable, dins del qual es veu sovint enxampat, com en un entrepà.

Al rerefons d’aquesta relació opressiva, hi ha sempre l’ombra de la mare i del pare. Ella, una dona eixuta i de gestos esquerps, que maltracta el seu marit, de paraula si més no. És propietària d’una perruqueria que, aparentment, porta el menjar a casa, atès que el pare pateix des de fa molts anys una malaltia respiratòria que li impedeix treballar. Ell passa les hores construint maquetes d’avions, com si volgués tancar en les miniatures el seus somnis impossibles, i donant un cop de mà a la perruqueria de tant en tant.

La lectura

Es tracta d’un llibre que s’ha de llegir –com ja he dit– sense presses, pausadament, ruminant tots els entrellats que hi ha darrere les aparences dels personatges i que fan entendre la complexitat de les seves relacions.

De fet, jo vaig llegir la major part del llibre durant uns dies de vacances, però intercalat amb una altra novel·la, de lectura més lleugera, que em donava una mena d’alè per posar-m’hi de nou.

El llenguatge de la novel·la és molt elaborat, el vocabulari concís i abundós, de vegades força col·loquial, però altres vegades, per contra, molt cultivat. Per a qui, com jo, està aprenent català, em sembla que és una lectura molt profitosa i recomanable.

Gotzon Egia