Una amiga de Manresa, la Rosa, em va recomanar el llibre Germà de gel quan li vaig dir que l’Ana i jo aniríem a Islàndia de vacances al març. Precisament he llegit fa poc temps un llibre que acaba a Islàndia i que, a més a més, té molt a veure amb vosaltres. Jo crec que us agradaria em va dir. La Rosa sap com picar la meva curiositat i, al segon, jo ja estava cercant el llibre a la botiga d’Amazon per veure si el podia descarregar en format digital per llegir-lo durant el viatge. Malauradament, només era disponible a la versió en paper i, tot i que el vaig encarregar de seguida, no va arribar a temps per fer el viatge amb nosaltres.

Per tant, vaig llegir el llibre a la tornada i, efectivament, em va agradar molt.

És un llibre difícil de classificar; de vegades sembla un assaig sobre expedicions polars però desprès pren camins diferents i l’autora, Alicia Kopf (pseudònim literari i artístic d’Imma Ávalos), fa un exercici d’introspecció on dissecciona de manera des-acomplexada la seva vida i la seva família: el pare absent, la mare sempre enfeinada, el germà autista (aquest germà de gel que dona títol al llibre)… És un exercici intens, lúcid, ple de metàfores, on l’autora fa servir el destral de la narració per trencar el mar gelat que ens habita (pàgina 160).

Alicia Kopf fa servir una prosa molt assequible i fresca i el seu punt de vista és sempre suggeridor, tot i que de vegades em costa posar-me al seu lloc: jo, per exemple, mai de la vida diria que el nostre Hasier —autista també, però amb un tarannà rialler captivador— sigui de gel (!). Aquesta visió del món interior com un mar gelat ple d’icebergs amenaçadors està força allunyada de la meva habitual lleugeresa conceptual que encara no sé si he anat construint a poc a poc o venia de serie amb el meu paquet genètic original 🙂 De totes maneres, això no ha estat un obstacle per gaudir d’un llibre que m’ha semblat alhora deliciós i colpidor.

—ja2er