Crec que va ser en Josep Pla qui va dir, si fa no fa, que algú que no llegeixi novel·les abans dels 35 anys, segur que és un estúpid; però que si algú segueix llegint-les desprès, aquest per força ha de ser un estúpid encara més gran. Això és, per descomptat, una boutade de les que tant li agradaven, però el cert és que, al menys en el meu cas, es podria dir que té una certa versemblança: vaig ser un voraç consumidor de novel·les de jove, però ara que ja fa temps que pentino cabells blancs, m’agrada cada vegada més llegir assajos i llibres que no siguin de ficció.

[Perquè ningú no dubti de la meva contrastada estupidesa, he de dir que encara llegeixo novel·les de tant en tant, contribuint així, malgrat tot, a fer veritable la asseveració d’en Pla].

Sigui com sigui, aquest estiu he llegit un assaig que m’ha agradat molt i que, tot i que l’hi he recomanat per whatsapp a la colla del Katalandegi una vegada i una altra, no he aconseguit que cap d’ells s’interessi. És per això que he pensat que hauria de penjar la referencia del llibre al blog per veure si així aconsegueixo que a algun li piqui la curiositat.

El llibre s’anomena Sàpiens. Una breu història de la humanitat i és de Yuval Noah Harari. Va ser publicat en anglès l’any 2015 i va ser traduït alhora al castellà i al català. El títol fa pensar que serà un altre llibre sobre la història del Homo Sapiens, com hi ha tants, però és molt més que això. És un llibre dens, erudit; però, alhora, molt ben escrit i fàcil de llegir, de vegades controvertit i sempre interessant. L’autor desplega una saviesa acomplexant sobre una gran varietat de temes científics, històrics i filosòfics. És un llibre complex que fa pensar i que no us deixarà indiferents.

Si voleu saber més sobre el llibre podeu llegir aquestes dues ressenyes en català:

Lluís-Emili: Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari

Gerard Farràs: Ressenya del llibre “Sàpiens. Una breu història de la humanitat”

—ja2er