Hola a tothom, sembla ser que aquesta vegada em toca a mi escriure al blog, però la veritat és que no em trobo gaire inspirat. A més, després del darrer escrit d’en Jabi, estic entre acomplexat pel nivell literari assolit i aclaparat per la seva exposició del català a Catalunya. Fins i tot m’he posat vermell en llegir-ho, com si tot ho féssim la mar de bé (que més voldríem!)

Jabi, m’has tocat la fibra!

Però vaja, deixaré de banda en Jabi i les seves indubtables aptituts literàries, retornaré al món terrenal dels no escollits pels Déus i parlaré de la claçotada (*) de dissabte.

Malgrat que la representació del grup d’elemental (… no hauríem de canviar-li l’adjectiu?, el trobo una mica ofensiu) va ser molt reduïda, opino que en conjunt va ser tot un èxit.

Per fer créixer el nostre poder de convocatòria de cara a propers dinarssoparscalçotadessidreriesfarresvàries, recomano veure els documents gràfics del grup de WhatsApp, que ajudaràn a fer-se càrrec de com van anar les coses.

Tot va començar quan l’Asier va avisar que arribaria un pèl tard. La resta, com a bons companys, vam decidir esperar-lo sense queixar-nos, estoicament, prenent uns vinets. Malauradament va arribar abans del previst, el que ens obligà a deixar la barra i entaular-nos. Per sort, a taula hi havia un magnífic vi negre D.O. Montsant que ens va ajudar a perdonar-li a l’Asier la seva manca d’impuntualitat.

Aviat van arribar els calçots, va disminuir la xerrameca, ens començarem a embrutar els dits i un somriure beatífic se’ns dibuixà a la cara. Després va arribar la botifarra, que dubto que fos macrobiòtica, però estava boníssima amb all i oli i pà amb tomàquet. Per acabar, evidentment, crema catalana cremada.

Fins aquí el menú.

Ara la part important, la gent.

Doncs jo parlo per mi, la resta ja hi diran la seva si volen, però la veritat és que m’ho vaig passar molt bé. Hi tornaria el proper dissabte (o divendres, o diumenge, o ….)

Però al marge del bon ambient i agradable companyia, sí que hi va haver una cosa que em va cridar l’atenció: el grup d’intermedi, tots eukalduns, van estar força estona parlant en català entre ells (i a més a més una conversa complicadeta). Per una banda això deixa ben clar que els seus coneixements han assolit un nivell que els permet fer-ho, però també que han arribat a un punt d’interiorització de la llengua que jo crec que parlaven en català sense ni adonar-se’n.

Felicitats Anna, deu punts!!

Felicitats colla!! Com a català em sento molt cofoi de conèixer-vos i només puc demanar-vos perdó per no ser capaç de fer jo el mateix amb l’èuscar.

Pels dos valents del grup d’iniciació, només puc dir que vaig passar una molt bona estona amb ells i que ànim, ja veieu que no n’hi ha per a tant, no és pas gaire difícil.

(*)Nota.- Claçotada: Terme d’incerta etimologia i dubtós significat, si bé els estudiosos coincideixen que fou emprat per primer cop per en Niko i en Dani, el dia 11 de març de 2016, al Via Fora. Sembla ser que es tracta d’una fusió dels termes “classe” i “calçotada”, doncs en el moment de l’encunyació, els dos autors suara esmentats, es trobaven practicant les dues activitats alhora.