Per una curiosa carambola còsmica, la nostra filla va néixer un dia de Sant Jordi, i el nostre fill, tres anys després, un 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya. Potser per això, a casa nostra, sempre hem sentit una simpatia especial vers Catalunya, l”estimada casa propera’ (‘etxe hurbil maitea’) que cantava el poeta i cantautor basc Xabier Lete.

La primera vegada que vaig venir a aquesta ‘jove terra de vells germans’ jo era un recentment incorporat tècnic de normalització lingüística a l’ajuntament d’Orio i em vaig quedar bocabadat de veure quina xarxa tenien organitzada per avançar en la normalització de l’ús de la llengua: serveis de normalització als ajuntaments, als consells comarcals, a les diputacions, als sindicats… fins i tot la UGT tenia el seu servei de normalització lingüística (!) D’altra banda, els diaris locals en català eren a tot arreu i la presència de la llengua a la ràdio era aclaparant. Tot això, es clar, era possible perquè la societat catalana donava a la llengua un paper central i les institucions polítiques i civils havien adoptat un compromís ferm per superar la seva situació minoritzada. Jo, verd i jovenet com era, m´ho mirava tot admirat, amb els ulls ben oberts, com mira el germà petit al gran.

Anys després vam tenir la sort de conèixer alguns bons amics a Catalunya i, des de llavors, els lligams de la nostra família amb el ‘germà assenyat’ de la cançó s’han estret i ara coneixem una mica millor la seva realitat, que —com no podia ser d’altra manera— és també plena de contrasts i clarobscurs. Nogensmenys, 30 anys després d’aquella primera visita, cada vegada que hi torno encara m’ho miro tot meravellat i sempre hi trobo moltes coses per gaudir i aprendre. I és que, com deia el poeta, la claredat i la llum ens vénen de l’orient.

—ja2er

Cançó a Catalunya

Anai zaharren lur gazte borrokan ezaguna,
Ttiki geralako haundi aurkitu nahi duguna.
Guregana zugandik datorkigu eguna,
Itsasaldeko eguzki bero eta biguna.

Zu zera beste aberri, etxe hurbil maitea,
Jakituriak guretzat mugan duen atea.
Hemendik aldegin eta behar balitz joatea
Zure altzoan nahi nuke jasoa izatea.

O, Catalunya! O, Catalunya!

Itsas ilun honetatik zure argi haundira
Bihotz begiak zabalik nagokizu begira.
Urtea eta mendeak zugan iraupen dira,
Eraman gaitzazu azkar askatasun berrira.

Etzera zekenen hobi, baizik langile lurra,
Euskadiko haur ttikiak duen anai zuhurra.
Zure itzalak uxatzen dit heriotzaren beldurra
Inoiz errausten ez dena baita zure egurra.

O, Catalunya ! O, Catalunya !

Cançó a Catalunya

Jove terra de vells germans, coneguda en la lluita,
que, com que som petits, volguéssim trobar gran.
De tu ens arriba el dia,
el tou i càlid sol que ve de la mar.

Tu ets la nostra altra pàtria, l’estimada casa propera,
el nostre llindar en la frontera de la saviesa;
el refugi que voldria si del meu país
hagués de marxar un dia.

Oh, Catalunya! Oh, Catalunya!

Des d’aquest mar fosc miro la teva llum gran,
amb els ulls oberts i el cor amatent.
Els anys i els segles són durada en tu:
porta’ns aviat a la nova llibertat.

No ets cau d’avars sinó terra de treballadors,
el germà assenyat d’aquest petit nen que és Euskadi.
La teva ombra protectora arruixa la meva por a la mort,
perquè mai la teva fusta no es farà cendra.

Oh, Catalunya ! Oh, Catalunya!