Diuen que al món ha d’haver-hi de tot i a classe de català tenim un alumne unionista.

Que hi farem!

Aquest col·lega i amic ens diu sovint que sempre ha pensat que és molt millor la unió que la desunió, la concòrdia que la discòrdia… i que fins i tot la paraula ‘unionista’ li sembla molt més maca que no pas ‘separatista’ o ‘secessionista’. Tot això t’ho diu, a més a més, amb un somriure franc, perquè el meu amic, a més d’unionista, és una persona que sap cercar els punts de confluència amb la gent que, com jo mateix, no troba enlloc on són les suposades bondats de l’España Una.

En canvi, jo, com tants altres catalans i bascos —cada vegada més—, penso que d’España Una ja n’hem tingut prou i que estaria bé gaudir de la possibilitat de triar una altra cosa, que, en veient el panorama polític actual de la meseta, difícilment seria pitjor. Si la unió ha de ser forçada, no hi sé veure cap bondat i, com que de dependència molts ja n’estem tips, ara toca provar la independència, que també em sembla una paraula molt i molt maca.

—ja2er